AUTOETNOGRAFIA AINA LLOVET

Per mi aprendre significa adquirir nous coneixements, habilitats i competències i poder-los aplicar eficaçment en situacions noves. Aprendre està a la base de tot, des que naixem fins que morim. Les nostres primeres passes, ser bons amics, fer bé una feina... a la base de tot això està l'aprenentatge. Penso que l'aprenentatge intencionat (i per tant l'ensenyament intencionat) és vital per tenir una societat sana i funcional. Per això a l'ensenyament i als mestres els tinc molt respecte.

Penso que una competència fonamental, també, és aprendre a aprendre, adquirir les habilitats, els coneixements i les competències necessàries que t'impulsin endavant en l'aprenentatge sense necessitat d'una estructura rígida o d'un professor tutel.lar. Aprendre està a la base de la nostra condició humana, com la curiositat. És una de les qualitats humanes que ens va portar a marxar de l'Àfrica ara fa uns 70.000 anys i conquerir tots els continents de la Terra. És una qualitat innata en nosaltres; volem saber més, anar més lluny, millorar, moure'ns.

Crec que l'escola hauria de ser un centre on poder fer tot això, on poder explorar les nostres curiositats amb llibertat i tutel.latge en un entorn formal però obert. Aprendre no hauria de ser un "deure avorrit", sinó una oportunitat per convertir-nos en millor persones.

Segons David Paul Ausubel, l'aprenentatge significatiu té lloc quan:

- es relaciona amb el coneixement previ
- l'alumne construeix els seus propis esquemes de coneixement
- l'alumne està interessat en el que s'exposa

Els moments en què he après de forma significativa són en els quals he participat activament, o aquells que han tingut un fort impacte emocional en mi.

Un exemple del primer cas és quan vaig fer de professora d'anglès en una acadèmia de llengües durant un any. Allà vaig aprendre més sobre "com ensenyar" que durant tot el temps que havia estat estudiant pedagogia. A la classe, podia posar a prova les meves "estratègies" pedagògiques al moment, veure si funcionaven, i adaptar-me als "resultats". A la classe, en canvi, normalment tot és teòric i el que aprenem es queda en conceptes al nostre cap.

Un exemple del segon cas és quan la María Belón va venir a fer una conferència a la nostra escola, el Sant Ignasi. La María era ex-alumna de l'escola. Ella, el seu marit Enrique Álvarez i els seus tres fills Lucas, Tomás i Simón són la família sobre la qual es va basar la pel.lícula "Lo Imposible", aquella sobre el tsunami a Tailàndia. La seva família estava estiuejant al costat de la platja quan el tsunami va colpejar terra ferma i els va separar.

La pel.lícula narra la lluita per la supervivència d'aquesta família, i els seus intents de retrobar-se. A la conferència, la María va explicar la seva experiència en primera persona, i com en realitat va ser molt més dura del que figura a la pel.lícula. Després, van projectar la pel.lícula sencera, i al final hi va haver un torn de preguntes per la María.

Aquesta conferència em va impactar molt perquè tocava molt a prop de casa, ja que la María era una alumna del Sant Ignasi, com jo, i el seu fill Lucas tenia la meva edat. Em va donar la sensació que una cosa així ens podia passar a tots en qualsevol moment, i em va fer agafar perspectiva. La María i la seva família em van semblar un gran exemple de resiliència, i també d'esperança, ja que al final la María va sobreviure a les seva greus infeccions i (SPOILERS!!) tota la família es va acabar retrobant sana i estàlvia.

Jo personalment sí que em sento responsable del meu propi aprenentatge. Això és per diferents raons.

En primer lloc, tant els meus pares com jo invertim diners i esforços en una carrera universitària, de forma que penso que és just que intenti treure el màxim de profit d'aquesta oportunitat.

En segon lloc, em sento responsable d'aprendre perquè en un futur tindré una feina i una responsabilitat, i hi haurà certes persones que dipositaran confiança en mi perquè faci bé aquesta feina i aporti el meu granet de sorra a la societat.

En tercer lloc, em sento responsable del meu aprenentatge per totes aquelles persones que no tenen les mateixes oportunitats i privilegis que jo tinc. Aprendre en un entorn ric i estimulant és un privilegi molt gran, no tothom ho pot tenir i per tant sento que no ho puc malgastar.

Per últim, em sento responsable del meu aprenentatge perquè és vital per funcionar bé a la societat i cumplir els teus propòsits. Sense aprendre no es pot fer, i sense aprendre de forma intencionada és difícil.

També em sento responsable per adaptar-me als canvis del meu entorn, com la universitat online i el confinament, tot i que en menor mesura. M'hi sento responsable en el sentit que vull adaptar-me el millor possible, però tampoc vull ser molt estricta amb mi mateixa, perquè els canvis bruscs són difícils, i quant més grans ens fem, més ens costa canviar.

50 Of The Best Photos From Our #Education 2019 Contest. (2020). Retrieved 21 December 2020, from https://www.boredpanda.com/photography-education2019-agora/?utm_source=google&utm_medium=organic&utm_campaign=organic

AUSUBEL: Teoria de l’aprenentatge significatiu. (2020). Retrieved 23 December 2020, from https://fannypsico.wordpress.com/2013/04/07/ausubel-teoria-de-laprenentatge-significatiu/

Bermúdez, J. (2020). Teoría del Aprendizaje Significativo de Ausubel. Retrieved 21 December 2020, from http://paradigmaseducativosuft.blogspot.com/2011/05/teoria-del-aprendizaje-significativo-de.html

El APRENDIZAJE SIGNIFICATIVO 【Aprende sobre lo que YA sabes】. (2020). Retrieved 23 December 2020, from https://lecturaagil.com/aprendizaje-significativo/

M'agradaria haver viscut diferents coses per ser capaç d'aprendre millor avui en dia:

- M'agradaria haver crescut en un entorn que valorés una mica més l'esforç i el treball, on no hi haguessin termes pejoratius com "empollón", ni es valorés la mandra i la incultura ("vaig estudiar l'últim dia i he aprovat", "para qué vas a saber eso si no sirve de nada", etc).

- També m'agradaria haver pogut tenir una educació, sobretot a l'etapa Primària, més pràctica que passiva. A la Primària i bona part de l'ESO vaig anar a una escola força tradicional que ensenyava amb classes magistrals on el professor parlava i tu prenies apunts. Crec que hagués après molt més amb altres metodologies i m'hagués agradat més l'escola i aprendre.

- M'hagués agradat que a l'escola m'haguessin ensenyat diferents estratègies i tècniques d'estudi i aprenentatge. Els professors a l'escola ens posaven feina però no ens guiaven sobre com seria millor aprendre el contingut, ens deixaven fer la nostra. Per això, les estratègies d'estudi que funcionen per a mi les he hagut d'anar descobrint a base de prova i error, la qual cosa penso que és molt menys eficaç que no si ens ho haguessin ensenyat a l'escola de forma intencionada.

- També crec que un dels factors que m'haurien ajudat a aprendre més i millor seria poder aprendre i estudiar en un ambient més distès. Sempre he viscut l'escola, l'institut i la universitat com a estressant, amb molts deures i exàmens. Crec que afluixar una mica més en aquest aspecte ajudaria el meu aprenentatge, així com fer les instal.lacions més lluminoses i naturals, amb plantes etc.

- Per últim, diria que m'hauria agradat poder anar a diferents escoles amb corrents pedagògiques molt diferents que es complementessin entre elles. M'agradaria haver pogut viure com a alumna diferents metodologies pedagògiques dins de l'aula, en part perquè em sembla molt interessant conceptualment, i en part perquè penso que cadascuna té els seus punts forts i febles, i podria acabar aprenent molt més amb la diversitat d'opcions.

Al llarg de la meva vida he après més o menys com ho faig ara, però amb algunes diferències.

De petita utilitzava més la memòria que ara per aprendre'm els continguts de l'escola, com quan havíem de recitar poemes o escriure definicions o memoritzar-nos les regles de multiplicar. Ara ja no utilitzo tant la memòria pura i dura per aprendre. Més aviat em recolzo en la lectura i les associacions que faig del que llegeixo; intento relacionar-ho amb altres coses que sé i que he viscut per fer-ho més comprensible per a mi. Això també ho feia de petita però no era tan necessari com ara.

Avui en dia també aprenc bastant amb els projectes, és a dir, amb la recerca d'informació i la producció de contingut nou (sintetitzat, expandit, etc). De petita, en canvi, aprenia molt a partir de l'observació dels altres (les normes socials, la roba, les expressions...) i de les meves experiències del dia a dia (assaig i error). Ara també aprenc de l'observació i de l'experiència, però no tant sobre coses quotidianes, sinó coses més específiques, com la gestió d'una classe o la comunicació oral eficaç.

He anat a diferents escoles: el Sant Gregori (Barcelona), el Manhattan Country School (Nova York), el Jesuïtes de Sarrià (Barcelona) i Roedean School (Brighton). Com he comentat en un altre apartat, la major part de la meva educació ha consistit en classes magistrals, però també he tingut la sort de gaudir d'altres metodologies més interactives. Per exemple, al Sant Gregori fèiem sortides culturals i també vaig dissecar un cor i un pulmó de porc; al Manhattan Country School (on vaig fer part de Llar d'Infants i Primària) fèiem manualitats, apreníem matemàtiques amb caramels, ens ensenyaven escacs a classe i podíem fer grans construccions amb blocs de fusta; al Jesuïtes de Sarrià vam fer una sortida de 4 dies per visitar Auschwitz i vam haver de crear una empresa i presentar-la a un concurs d'emprenedoria; i a Roedean School vam dissenyar i imprimir en 3D el nostre propi aparell de música per la classe de tecnologia i fèiem experiments al laboratori per la classe de ciències.

El rol que han tingut els docents per mi al llarg de les diferents etapes també ha anat canviant. De petita veia als mestres només com a mestres, no se m'havia passat pel cap que fossin "persones" fora de l'escola, sobretot perquè a classe els dèiem "professor/a", mai pel seu nom propi. Els veia com una autoritat que s'havia de respectar, obeir i fins i tot témer. Quan vaig anar creixent vaig començar a veure'ls com a persones imperfectes i vaig començar a qüestionar els seus judicis i decisions i la informació que ens proporcionaven, confiava més en el meu criteri propi que abans. Cap al Batxillerat, els professors van agafar un rol més informal per a mi. Els veia com a persones a les quals jo havia de caure bé perquè no em tinguessin "mania" però també persones amb qui es podia entaular alguna cosa semblant a l'"amistat". A la universitat, la relació amb els professors i professores és molt més impersonal que a l'escola. Els veig com a autoritats en el seu àmbit de coneixement, però des del punt de vista personal els veig com a "iguals", sobretot perquè jo també he sigut professora. En tots els casos, el rol del docent ha sigut principalment de "font d'informació" i "guia en el procés d'aprenentatge".

La relació entre els meus companys i companyes de classe també ha anat variant força. De petita, eren persones amb qui divertir-me a classe i de les quals aprendre a com fer les coses; ja de més gran, acadèmicament parlant, els veia com a suport al meu propi aprenentatge, m'ajudaven quan necessitava suport amb alguna cosa; al Batxillerat va aparèixer una competència sana entre nosaltres, en què els esforços i mèrits dels altres ens motivaven a fer les coses millor; i finalment a la universitat he viscut la relació entre iguals com una experiència molt col.laborativa, perquè fem molts treballs en grup que requereixen de l'input i el treball de tots els membres.